Accueil > Actualité > Catalunya en la via cap a l’independència, un exemple a (...)
Catalunya en la via cap a l'independència, un exemple a seguir.
dimanche 27 septembre 2015
par Masin
Entretien avec Toia Codina i Güell, coordinatrice de l’ANC à la Garrotxa (région de Girone). Elle est candidate du parti "Candidature d’unité populaire" (CUP) aux élections du parlement catalan du 27 septembre 2015.
Nous publions ci-après la version catalane de l’entretien.
La Rédaction.




Tamazgha.fr : Des de la creació de l’ANC fins avui va ser la coordinadora d’aquesta organització. Ara és una dels candidats del partit independentista CUP. Ens pot fer una breu presentació de qui és la Toia Codina ?

Toia Codina i Güell : Tinc 58 anys, sóc mare i àvia. Tinc estudis de psicologia, de música i treballo de mestra amb persones nouvingudes. Sóc una persona tranquil·la que sap escoltar, compromesa amb el benestar de la gent, a favor del dret de les persones a tenir una vida digna, vinguin d’on vinguin i siguin d’on siguin, sempre que estiguin disposats a acceptar la diversitat del món on hi ha diversos idiomes i diverses cultures que s’han de conèixer i s’han de respectar.
He estat coordinadora d’Olot i de la Garrotxa l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) des del gener de 2012, vaig deixar el càrrec fa tres setmanes per incorporar-me a la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) per vàries raons : la primera és perquè l’ANC estableix que qualsevol càrrec té una durada de tres anys. En segon lloc perquè quan la CUP m’ho va demanar em vaig sentir còmode defensant aquesta organització política perquè té molts punts de contacte amb l’ANC, les dues entitats són assembleàries i treballen al carrer, als barris, a les associacions de veïns i a diversos col·lectius socials. En tercer lloc, perquè la Cup té clar que s’ha de construir un nou país i que no pot fer-ho dins de l’estat espanyol i per això, s’ha estat manifestant, des de fa molts anys, any rere any, cada 11 de setembre al Fossar de les Moreres (lloc on van ser enterrats els defensors de Barcelona del 1714, en la guerra de Successió Espanyola).


Fa uns dies es va celebrar la diada nacional de Catalunya amb una mobilització intensa que va tenir un ressò mundial. Com a membre de l’organització com s’ha portat a terme l’organització per tant de drenar a aquesta multitud i sobretot que hi triomf el civisme ?

L’estructura de les manifestacions s’organitzen des del Secretariat de l’entitat ; les assemblees locals procuren mobilitzar la gent, buscar la millor manera de desplaçar a la gent. Pro les assemblees locals no només mobilitzen la gent del carrer per la manifestació de l’11 de setembre, sinó que durant l’any, cada assemblea local, independentment de la resta d’assemblees, organitzem xerrades al barris, als teatres de la ciutat, fent actes populars obertes a la població, sempre pensant en la independència com a objectiu, expliquem com milloraria una Catalunya independent, com milloraria la cultura, la identitat del nostre poble, la sanitat, l’ensenyament, les pensions, ... debatem què ens fa anar malament ara, què no podem fer i ens agradaria, que ens fa por, etc. Sempre en caire festiu, de diàleg, oberts a buscar solucions entre tots, no enfrontats ; si una persona no vol venir o no vol escoltar, no l’obliguem ni intentem convèncer-la, senzillament passem de llarg, només parlem amb gent que té dubtes.


Segons la ultima enquesta del CIS hi haurà una majoria absoluta independentista en les pròximes eleccions. Com expliques aquesta pujada ràpida en molt pocs anys dels partidaris de l’independancia ?

El tema independència ja fa anys que corre per la ment de les persones, el govern espanyol mai ha acabat de desplegar l’Estatut d’Autonomia aprovat a l’any 1979, després de la mort del dictador Franco, ni tampoc ha complert el que estava pactat.
El tema va empitjorar des que (Partit Socialista Obrer Espanyol- PSOE) ens van prometre que el govern de Madrid aprovaria el nou estatut que sortís del Parlament català. El nou Estatut va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 2005, va ser aprovat pel Congrés de Diputats espanyol però modificat pel Senat espanyol (2006) i finalment va ser entrat a tràmit i retallat pel Tribunal Constitucional el 2010, moment en que van començar les grans concentracions i manifestacions l’11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) i des de llavors el govern no ha parat de retallar i prohibir les lleis catalanes.
Precisament, el 2010 i a Arenys de Munt, va celebrar una Consulta Independentista a la població demanant “estàs d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent ? Sí / NO”, la consulta estava prohibida per l’estat espanyol, però el consistori va desobeir i la va fer amb el suport de milers d’independentistes arribats d’arreu del territori català. Aquesta consulta no va trigar gaire a escampar-se a la resta de poblacions de Catalunya.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) es va fundar arrel de la consulta d’Arenys de Munt, on persones que havien treballat en partits i organitzacions independentistes en la clandestinitat, època de la dictadura franquista i post franquista (1940-1980), es van trobar i van idear un pla per crear una organització com a entitat privada de caire independentista. L’organització seria a través d’assemblees locals, al màxim de pobles possibles arreu del territori català, amb un sol objectiu “la independència de Catalunya” i les assemblees es van escampar com una xarxa, el maig de 2012 l’ANC celebrava el seu primer Congrés. Una de les condicions i la més important, és que les assemblees han de ser obertes a tothom, sense ideologia política concreta, ningú pregunta “de quin partit ets ?” i tampoc podem entrar en debats polítics, perquè segurament no arribaríem enlloc. L’ANC és transversal, hi ha gent de dretes, de centre i d’esquerres i, bàsicament, molta gent del carrer que no forma part de cap partit polític però que té molt clar el seu objectiu, que sap què vol, a on vol arribar, perquè i com.


L’estat espanyol reacciona de manera ambivalent. A vegades utilitzant l’amenaça com la última declaració del ministre de defensa, i altres alimentant la política de terror com per exemple preveient conseqüències terribles si Catalunya s’independitza. Quina és la resposta dels catalans respecte la reacció espanyola ?

La manera com està reaccionant l’estat espanyol és molt primari, és una reacció de prepotència i de amo colonitzador el qual no vol perdre el territori amb l’únic argument de que la llei no ho permet, però també s’han negat a qualsevol tipus de negociació i per tant, actualment, a cada atac, el poble català s’està fent més valent i més unit que mai. Ens han humiliat tant, que ja no ens fan por.
Per sort, des de l’ANC hem estat fent pedagogia de les possibles amenaces, desfent les pors i donant respostes a la gent. Durant aquests 4 anys hem estat fent xerrades d’una Catalunya independent : per què és necessari sortir d’Espanya, si continuarem cobrant les pensions o l’atur, si econòmicament serem viables, si seguirem a la Unió Europea, si els que volen continuar sent espanyols ho podran ser, que passarà amb els diners que tenen al banc, si haurem de canviar de moneda, si perdran la casa que tenen fora de Catalunya, què passarà amb els títols universitaris, etc. A hores d’ara, gran part del territori català coneix les respostes.
Podem recordar que els espanyols sempre han tingut els ulls embenats davant dels conflictes territorials, tant és així, que tots els territoris que havien conquerit fins el segle XVI, els han anat perdent de la mateixa manera.


Aquests dies es parla de desobediència civil pacifica. En què consisteix ? Fins a on pot arribar el poble català per tal de satisfer les seves reivindicacions ?

A partir del dia 28, el futur govern de concentració de Catalunya, s’haurà de seure, exposar el seu programa de cara als propers mesos i hauran de pactar un full de ruta.
Per la CUP, desobeir vol dir : continuar el procés de independència del dia 28 de setembre, fer prevaldre les lleis del Parlament Català per sobre de les lleis del govern de Madrid, proposar fer una Declaració Unilateral d’Independència (DIU). Posar en marxa l’emergència social : aturar els desnonaments, la pobresa energètica, la reforma laboral i de les pensions, invalidar diverses lleis, crear estructures d’hisenda pròpies, crear una banca catalana, etc.


Tornem a la diada nacional. Durant la manifestació es van veure moltes banderes sobretot les de països que estan reivindicant el dret a l’autodeterminació i a viure plenament la seva identitat tal com la bandera amaziga, escossesa, basca, gallega…etc. Com a representant d’aquest moviment, quiné s el seu missatge per a tots aquests pobles i quin impacte pot tenir ara mateix el procés català sobre els pobles què estan en la mateixa situació.

És ben sabut de sempre, que a les manifestacions independentistes, tenim el recolzament de pobles ocupats i humiliats pels seus governants que intenten ofegar la seva veu fins que desapareixin ; pobles que troben el seu punt d’expressió en moviments independentistes d’altres països perquè al seu no els és possible i que reclamen el dret a l’autodeterminació. A tots ells els hi recomano que comencin a fer un treball de formigueta, fent grupets, anant a tot arreu, creant il·lusió i esperança, parlant obertament del país que volem i no podem tenir, què volem aconseguir i perquè ho volem, intentant mica en mica mobilitzar la població. Sabem que no és fàcil, que és un camí llarg, però quan l’objectiu és clar i junts fem pinya al seu voltant, la força de la gent és imparable i és la que mana i això no hi ha cap govern capaç d’aturar-ho.
El poble català, que sap què és ser un país ocupat i humiliat, sempre s’ha mostrat solidari i ha donat suport als pobles oprimits a totes les manifestacions, però ara més que mai i un cop siguem independents, Catalunya té l’obligació de donar-los un cop de mà. Per tant, espero que tant els amazigs, com els escossesos, els bascos, els gallecs, els quiné, els bretons ... i tants altres que es posin a treballar pel seu poble, perquè trencar les cadenes és un camí llarg i difícil, però és possible ; que no defalleixin i espero que la nostra independència sigui l’empenta o embranzida que els falta per posar-se a caminar.

Visca la Terra !

Entrevista realitzada per
Tukyist at Brahem




Articles dans la rubrique :

Actualité
22/09/16
0
L’Etat présente son troisième rapport périodique au Comité des droits économiques, sociaux et (...)

Lire l'article

03/09/16
0
Les autorités marocaines viennent, une fois de plus, d’user d’arbitraire à l’égard des militants de (...)

Lire l'article

30/08/16
0
En mars 2016, nous avons publié un article sur notre site pour évoquer le cas de la montagne (...)

Lire l'article


Rejoignez nous


modération a priori

Ce forum est modéré a priori : votre contribution n’apparaîtra qu’après avoir été validée par un administrateur du site.

Qui êtes-vous ?
Votre message
  • Pour créer des paragraphes, laissez simplement des lignes vides.